Todos los articulos

Remuntada i victòria de campió davant el líder

Victòria important per al Barça Alusport que redueix la distancia respecte el seu rival i líder de la competició, l’Inter Movistar, i queda a cinc punts dels madrilenys. Els de Carmona van remuntar el partit en una gran segona meitat. El Palau Blaugrana va viure la seva millor entrada en un partit de futbol sala amb més de 6200 espectadors. 

Foto: Ernesto Aradilla
Va començar bé el partit per als interessos blaugrana. Els catalans atacaven i dominaven el joc però un Inter ben plantat concedia poques ocasions i feia mal al contraatac. Als set minuts de joc, Saad va aprofitar una passada marca de la casa de Fernandao per rebentar la pilota al fons de la xarxa de Jesús Herrero. El Barça Alusport obria la llauna i es posava per davant de manera merescuda. Però poc va durar l’alegria ja que tres minuts després, Ortiz va finalitzar un contraatac conduit per Rafael per situar l’empat en el marcador. El partit va continuar amb la mateixa tònica, molta intensitat per part dels dos equips i ocasions a les dues porteries que uns inspirats Paco Sedano i Jesús Herrero, sobretot el segon, s’encarregaven de desneutralitzar. Amb empat a un, Lozano va provocar un penal que ell mateix es va encarregar de llençar, però Jesús Herrero va endevinar les intencions del madrileny i va aturar la pena màxima. Quan semblava que s’arribaria al descans amb igualtat en el marcador, va aparèixer Bateria per avançar els verds i posar l’1-2, resultat amb el que s’arribaria al descans i que no feia justícia al que s’havia vist sobre la pista blava del Palau.

A la segona meitat els blaugrana van sortir decidits a remuntar i a endur-se els tres punts que els permetessin seguir amb opcions de ser primers. Als quatre minuts de la represa, Igor, molt actiu durant tot el partit, deixava assegut Ortiz i superava el porter rival amb un xut col·locat a l’escaire que tornava la igualtat al marcador. Ho seguia intentant el conjunt de Marc Carmona, que havia fet un pas endavant i tenia dominat el líder de la lliga. A falta de 9 minuts per al final, Aicardo feia el 3-2 en una jugada de murri i certificava la remuntada culer. L’objectiu estava complert, però ara faltava rematar la feina. Quan millor estava el Barça i pitjor l’Inter, Rivillos, el màxim golejador dels verds, feia el 3-3 aprofitant un córner. El partit seguia preciós, tots dos equips carregats amb cinc faltes, però la intensitat no defallia i locals i visitants seguien en busca de la victòria. Tres minuts després del gol de Rivillos, Saad rebentava la pilota des de més de 10 metres i sorprenia un Jesús Herrero ja no tan inspirat com en la primera meitat. El Barça es tornava a posar per davant i gairebé en la jugada posterior, Wilde ampliava l’aventatge fent el 5-3. Amb el resultat en contra i sense res a perdre Velasco decidia treure porter-jugador a falta de tres minuts per al final del partit. En una gran combinació col·lectiva, Bateria gairebé redueix distàncies però un gran Paco Sedano repel·lia el xut a boca de canó del brasiler. D’aquí fins al final del partit els blaugrana van defensar-se bé i no van patir en excés més enllà de xuts llunyans.


Al final victòria blaugrana molt merescuda que apreta més la lliga i confirma el bon estat de forma dels homes de Marc Carmona, que són l’únic equip invicte de la LNFS. L’Inter Movistar segueix líder de la competició però deixa de tenir la condició d’invicte.


PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

El hombre libre

El Athletic de Bielsa ya está en la gran final del Copa del Rey. Tres años después de jugarla contra el Barça en Mestalla ha vuelto a conseguirlo, y este año ofreciendo un juego vistoso a la vez que sacrificado, un híbrido entre la filosofía Athletic y la filosofía Bielsa.

De entre todos los grandes jugadores que forman esta plantilla, me gustaría destacar uno, Óscar De Marcos. El joven jugador nacido en Laguardia (Álava) se ha hecho un hueco en el once inicial de Bielsa gracias sobre todo a su sacrificio, a su lucha constante y a su capacidad de estar en todas partes en todo momento y jugar bien en casi cualquier posición. El año pasado Joaquín Caparrós ya lo utilizó en varias posiciones como de lateral derecho, de extremo o en medio campo. Esta temporada está actuando de 'todocampista', apareciendo como extremo para centrar, en la frontal del área para rematar y ayudando en defensa o moviendo el balón al círculo central.




De Marcos se ha convertido en un hombre libre, y no porque sea el más bueno y el entrenador decida darle libertad, sino porque le acompaña un físico prodigioso y un buen toque de balón que le permite aparecer en cualquier lugar del campo y llegar al área sorprendiendo las defensas rivales. Si termina la jugada en el área rival, baja rápido para recuperar su posición y en la jugada siguiente puede ser él quien haga el centro de gol o corte una clara ocasión del rival. Al igual que todo el conjunto vasco, De Marcos está cuajando una excelente temporada y no son raros todos los comentarios que aparecen sobre su posible convocatoria con la selección española. Su polivalencia le da un plus y aporta unas cualidades que pocos otros jugadores pueden aportar.

Bielsa está sacando mucho jugo de este joven jugador, al igual que de casi todos los demás. Pero esto no acaba aquí, lo mejor de De Marcos y de este nuevo Athletic aún está por llegar, El Loco todavía tiene mucho jugo para exprimir.


PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Per seguir fent història

Superat, i amb nota, el clàssic, el Barça de Guardiola afronta un nou repte, el Mundial de Clubs. L’equip va viatjar cap a Tokio només acabar el partit al Bernabéu i a hores d’ara ja està adaptant-se al canvi d’horari, al clima i entrenant-se pel debut contra l’Al Saad de Qatar.
Aquest títol fa especial il·lusió ja que t’acredita com el ‘Millor equip del món’, tot i que en moltes ocasions no sigui realment així. La dificultat que suposa poder arribar a disputar aquesta competició és el que la fa més important i interessant. Només el campió de la Champions té dret a lluitar pel títol contra els altres cinc equips que hi participen (que també són els campions de la Champions de la seva confederació) i guanyar la màxima competició europea no és gens fàcil.

El record blaugrana és agredolç. Els més llunyans són els més durs.                                  
L’any 92, el Dream Team comandat per Johan Cruyff es va veure sorprès pel Sao Paulo brasiler, que aleshores era l’equip més fort de sud-amèrica. Els blaugrana es van avançar amb un gol del gran Hristo Stoichkov als 13 minuts però Raí va empatar el partit al minut 26. El partit va continuar empatat fins que al minut 79, una altra vegada Raí (germà del recentment difunt Sócrates) colava la pilota a l’escaire de Zubizarreta després de llançar una falta de manera magistral. El Drem Team queia derrotat a l’Estadi Nacional de Tokio i no podia aconseguir l’aleshores anomenada Copa Intercontinental. El 2006, amb Rijkaard a la banqueta, el Barça no va poder superar l’Internacional de Porto Alegre i una vegada més, un equip brasiler era el botxí dels blaugrana i els impedia aixecar el títol per primer cop en la història culer.



Amb l’arribada de Guardiola però, les coses han canviat…                                                       
El primer any campions de Champions, que permetia al Barça tornar a disputar el Mundial de Clubs i tenir l’oportunitat d’aixecar d’una vegada per totes l’esperat trofeu. La semifinal la va superar amb certa facilitat però la final, conta Estudiantes de la Plata, va ser una altra història. Els argentins es van avançar, la cosa pintava malament però gairebé al final del partit va sorgir la figura del gran Pedro Rodríguez per fer l’empat amb un subtil cop de cap que va superar per sobre el porter rival i va fer embogir tot el barcelonisme. Es va haver de jugar una pròrroga, i allà va aparèixer el que sempre hi és, el de les grans ocasions, Leo Messi. Al minut 109 de partit l’astre argentí va aprofitar una centrada d’Alves per marcar, amb l’escut, amb el seu cor blaugrana, el gol que li donava el títol de Campió del Món al Barça.

Aquest any el Barça de Guardiola arriba en el seu millor moment, amb la moral pels núvols després de l’estocada al Madrid al Bernabéu i si fa les coses bé, no se li pot escapar el títol. Un títol més per seguir fent història, un títol més per seguir sent eterns!



Publicado en: http://espaidefutbol.com/  de www.estol.cat el 14/12/2011


PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Hegemonia blaugrana al Bernabéu

Refer-se del cop inicial El clàssic va començar de la pitjor manera possible pel Barça. Valdés, sempre fiable amb els peus, fa una mala passada cap a Abidal, Di Maria recupera la pilota i després de dos rebots Benzema fa l’1-0. Només havien passat 22 segons… Qualsevol altre equip hagués baixat els braços i el Madrid hagués fet dos gols més en els 15 minuts següents. En la següent jugada, els defenses del Barça tornaven a cedir la pilota a Valdés i aquest, amb una sang freda enorme, continuava tocant en curt com fa sempre, sense rifar la pilota. Si el porter blaugrana hagués optat per treure’s la pilota de sobre en la segona jugada, li hagués donat més força als blancs. Els primers vint minuts van ser més pel Madrid, però els blaugrana van anar entrant poc a poc en el partit fins a fer-se els amos d’aquest. El resultat era advers, però aquest Barça sempre és fidel al seu estil, passi el que passi.

Encert tàctic de Guardiola L’entrenador blaugrana va decidir confiar en la parella Puyol-Piqué al centre de la defensa tot i que Mascherano estava sent el millor durant la temporada. A dalt, va apostar per Alexis, deixant Villa a la banqueta. La jugada li va sortir perfecta. Els centrals van tenir ben lligats als davanters blancs durant gairebé tot el partit, excepte en alguna jugada aïllada. I Alexis, movent-se constantment per la zona d’atac, va fer anar de bòlit la defensa rival, barallant-se amb els centrals, arrossegant-los per crear espais i fins i tot va fer el gol de l’empat. El canvi a defensa de tres després de rebre el gol, amb Alves fent d’interior-extrem, va ser clau per guanyar en superioritat al mig camp i fer-se mica en mica amb el control absolut de la pilota. Exemple clar de la importància de tenir recursos, saber llegir els partits i actuar en conseqüència en tot moment per part de l’entrenador.


Sacrifici defensiu Els blaugrana van saber aturar els perillosos contraatacs blancs i van concedir poques ocasions clares del rival. La pressió del Barça no va ser tan amunt com en altres partits però tots van treballar de manera incansable per a l’equip. Menció especial per Messi, que va fer un treball defensiu enorme ajudant al mig camp i va dosificar-se en atac quan el resultat era favorable, i per Busquets, que va fer una altra demostració de com ha de jugar el mig centre defensiu del Barça, fent fluir el joc jugant a un o dos tocs i fent cobertures a la línia defensiva.

Ronaldo no apareix L’astre portuguès va tornar a passar desapercebut en una gran cita. Als seus peus va tenir el 2-0 i al seu cap va tenir l’empat a dos. En les posteriors jugades, el Barça va fer l’empat a un i l’1-3 que sentenciava el partit. Quan el millor jugador del teu equip no té el dia, és més complicat guanyar, i si davant tens el Barça, encara més. El millor dels blancs va ser Benzema, que va fer el gol més ràpid de la història dels clàssics i va moure’s entre els defenses blaugranes per crear espais als seus companys, que no van poder o saber aprofitar.

Messi, Iniesta i Puyol L’argentí es va quedar sense marcar però va aparèixer en el moment just, quan més el necessitava el seu equip per fer un eslàlom marca de la casa i assistir Alexis perquè de manera excel·lent fes l’empat. Iniesta va començar jugant de fals extrem i poc a poc va anar endarrerint la seva posició per tenir més protagonisme. A la segona meitat va donar un recital de futbol, traient de polleguera els rivals amb els seus constants canvis de ritme i de direcció. I Puyol. En partits com aquests és vital per a l’equip, sempre està a un nivell altíssim i Guardiola ho sap.

Un any més (i ja en van 4 consecutius) el Barça torna a passar per sobre del Madrid al Bernabeu, amb un estil molt definit i constants variants tàctiques que sorprenen al seu rival i marxa al Japó amb la moral pels núvols a per un nou títol.




Publicado en: http://espaidefutbol.com/  de www.estol.cat el 11/12/2011


PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Zanetti, el professional

El juny de 1995, l’Inter de Milà va fitxar un jove jugador argentí procedent de Banfield per jugar de lateral dret, era Javier Zanetti, que s’ha convertit en història viva del club italià. Zanetti mai ha volgut moure’s de l’Inter i sempre ha estat un jugador fidel a l’equip neroazzurro.

Com he dit, va arribar com a lateral dret, però la seva polivalència (millorada any rere any) li ha permès adaptar-se a altres posicions de la defensa i a tota la zona del mig camp. Si l’entrenador el necessitava (o el necessita) a la banda esquerra ell hi juga i ho fa bé, si és al mig camp, ja sigui d’interior o de mig centre, també s’adapta perfectament i rendeix a gran nivell. Zanetti, al igual que Leo Messi o Dino Zoff, va superar un problema de creixement quan era petit i va poder dedicar-se a allò que més li apassionava i a allò que més li agradava, el futbol.


Al llarg de tots aquests anys a l’Inter de Milà ha ofert una regularitat brutal. Partint gairebé sempre des de la banda (on més ha jugat) ha demostrat el seu poder ofensiu, arribant a línia de fons després de quilomètriques conduccions i assistint els seus companys perquè fessin els gols. A part de donar infinitat d’assistències, també ha fet grans gols després de fer eslàloms brutals però això si, sempre sense descuidar la seva tasca defensiva. Han passat molts entrenadors per la banqueta de l’Inter i amb tots ha estat titular indiscutible i el comodí perfecte. Zanetti ha guanyat molts títols amb l’equip italià i sempre ho ha donat tot per la samarreta neroazzurra.

Amb 37 anys, encara corre la banda i treballa com el que més però en el partit d’aquest cap de setmana contra l’Udinese, Zanetti va veure la seva primera targeta vermella des de que vesteix la samarreta del club italià. Actualment és el jugador amb més partits jugats de la Serie A italiana. En gairebé 600 partits només l’han expulsat una vegada, cosa que parla molt bé del jugador, però anem més enllà. Aquesta expulsió pot tenir un doble sentit. El moment de forma de l’Inter és molt fluix. Després de guanyar el triplet amb Mourinho, Eto’o, Sneijder i companyia, el rendiment de l’equip ha baixat de manera considerable i actualment està situat en 16ª posició, a 15 punts del líder i la dinàmica dels últims dos anys no és gens bona.


L’Inter no rutlla, jugadors claus en el seu dia no estan en el seu millor moment i al gran Javier Zanetti l’han expulsat per primera vegada després de 16 anys jugant a una de les lligues més dures d’Europa… alguna cosa no va bé al Giuseppe Meazza.

PD: L’argentí, tot i l’anecdòtica expulsió, és i serà un dels grans jugadors de la història de l’Inter, un exemple per a tots els futbolistes i per a tots als nens i sobretot un dels millors professionals de la última dècada, sense cap mena de dubte.




Publicado en: http://espaidefutbol.com/  de www.estol.cat el 05/12/2011



PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Jonathan Soriano torna a somriure

Al Barça B d’Eusebio li va costar una mica arrencar aquesta temporada, no trobava el seu joc habitual que la temporada passada el va fer acabar tercer classificat i els resultats tampoc acabaven d’acompanyar. Entre els que pujaven del juvenil i els nous fitxatges l’equip havia canviat considerablement i l’adaptació estava sent un pèl més lenta. Poc a poc els joves valors culers van començar a engranar la maquinària però encara faltava una peça que l’any passat va ser una de les claus de l’èxit.

Jonathan Soriano, que estava lesionat des de la pretemporada i no havia pogut començar la lliga amb els seus companys, tornava a l’equip i donava un plus important de qualitat al filial blaugrana. Va començar jugant una minutets en els primers partits i fins i tot sortint de titular en algun. Després d’uns partits necessaris per anar-se adaptant al nou sistema i al ritme de joc dels seus companys, aquest cap de setmana passat en el partit contra el Celta, va sortir de titular una altra vegada, amb el braçalet de capità al braç esquerre i li va arribar el premi del gol.

El davanter català va avançar el seu equip als 27 minuts rematant amb el cap una falta sacada per Gustavo. Soriano, tres mesos després, tornava a marcar un gol amb la samarreta blaugrana i tornava a somriure dins el terreny de joc. Ja en la segona meitat De Lucas va empatar en una badada de la defensa, però deu minuts després, al 64, va tornar a aparèixer Jonathan per fer el segon gol pel seu equip (i segon en el seu compte particular) aprofitant una pilota morta dins l’àrea en una jugada d’autèntic davanter centre i que al final serviria perquè el filial blaugrana es quedés amb els tres punts.

Eusebio pot estar content, definitivament ha recuperat el seu home gol i a partir d’ara les coses seran un pèl més fàcils, tot i que no val a badar, el repte segueix sent difícil i aquesta categoria és molt i molt dura.



Publicado en: http://espaidefutbol.com/  de www.estol.cat el 28/11/2011  



PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Molt per decidir en l'última jornada

A falta d’una jornada per acabar la fase de grups de la UEFA Champions League, ja hi ha algunes places decidides, però també s’esperen partits trepidants en la última jornada que poden decantar la balança d’una banda o d’una altra. Així estan ara mateix tots els grups:



Grup A                                                                                                                                                    
A l’anomenat grup de la mort només falta per decidir qui serà el segon classificat i per tant accedirà a vuitens de final i qui serà tercer i s’haurà de conformar a jugar la UEFA Europa League. El Bayern de Munich ja està classificat com a primer de grup després de fer una primera fase gairebé impecable, jugant a un gran nivell i passant per sobre dels seus rivals amb Ribery i Mario Gómez en el millor estat de forma. El Villareal, per contra, no ha trobat el seu lloc a la Champions i encara no coneix la victòria en aquesta edició. Les importants baixes les han passat factura. Napoli i Manchester City hauran d’esperar a l’última jornada per saber qui continua a la màxima competició europea i qui va a la Europa League. Els italians visiten El Madrigal i depenen d’ells mateixos per ser a la següent ronda. Una victòria els donaria la classificació com a segons de grup. El City ha de vèncer al Bayern a casa i esperar que punxi l’equip de Cavani i companyia. No classificar-se seria un autèntic fracàs pel City. Pot haver-hi la primera sorpresa.

Grup B                                                                                                                                                 
En aquest grup només es coneix qui serà primer de grup. L’Inter de Ranieri, tot i la seva mala temporada, no va tan malament a Europa i ja està matemàticament classificat. Trabzonspor, Lille i CSKA es jugaran la segona plaça en l’última jornada. Als turcs, que s’enfronten al Lille, són els únics als qui els val l’empat, sempre i quan el CSKA no guanyi a Milà. Els que ho tenen millor per passar a vuitens de final són els francesos, ja que afronten el duel contra el Trabzonspor a casa i una victòria els col·locaria directament a la següent ronda. Tot i que aquest any no estan tan fins, Hazard, Sow i companyia tindrien un premi ben merescut després de l’excel·lent temporada que van fer l’any passat.

Grup C                                                                                                                                                  
El Benfica de Nolito és líder del grup amb 9 punts, empatat amb el Manchester United i a un punt del tercer classificat, el Basilea. Els portuguesos són els que més fàcil ho tenen per accedir a vuitens -i fins i tot com a primers de grup- ja que l’últim partit és a casa contra l’Otelul Galati que és el cuer i encara no ha puntuat. El duel que ho decidirà tot és el Basilea vs ManU. Una victòria dels suïssos els donaria el passi a la següent ronda, un empat o derrota col·locaria als de Sir Alex Fergusson a vuitens. Els anglesos no estan jugant bé i els costa treure bons resultats. Aquest serà un dels partits més interessants de la última jornada.

Grup D                                                                                                                                                 
Aquest grup està més o menys igual que el B. El Real Madrid és el primer classificat, amb 15 punts i comptant tots els seus partits amb victòria. El Dínamo de Zagreb, per contra, és l’últim classificat, encara no ha puntuat i en l’últim partit al Bernabeu va aconseguir els seus dos primers gols d’aquesta temporada en Champions. El segon i tercer lloc se’l disputaran Ajax i Lyon. Els holandesos reben en l’última jornada un Madrid ja classificat, que segurament jugarà amb els menys habituals però que igualment posarà les coses molt difícils als de De Boer que porten tres punts més que els francesos. Una victòria o un empat li serveix a l’Ajax, inclús una derrota si es dona el cas (poc provable) que l’OL perd a Zagreb. Encara no hi ha res tancat.

Grup E                                                                                                                                                 
En el grup del València ja se sap que el Genk quedarà com a últim classificat. Les altres tres places se les jugaran l’equip txè, el Chelsea i el Leverkusen, que té un punt més que els anglesos i els espanyols. Un empat entre València i Chelsea pot servir a tots dos per passar, però haurien d’esperar que el Bayer Leverkusen perdés contra els belgues. Sembla que els alemanys seran primers de grup i que València i Chelsea es jugaran el segon lloc en un duel d’infart a Stamford Bridge. Serà, sens dubte, un altre dels partits de la jornada.

Grup F                                                                                                                                                  
L’Arsenal de Van Persie, l’home referència del Gunners sens dubte, ja està classificat i ara falta veure qui l’acompanyarà a vuitens. El Marsella, que en l’última jornada rep al Borussia Dortmund, és qui té més opcions de passar a la següent ronda. Una victòria contra els alemanys els classificaria directament i inclús una derrota per menys de tres gols de diferència acompanyada d’una victòria de l’Arsenal a Grècia. El Dortmund hauria de guanyar per una diferència de 4 gols o més a l’OM i esperar que perdi l’Olympiacos. Situació difícil de que succeeixi. Els vigents campions de la Bundesliga són, de moment i juntament amb el Villareal i el Shakhtar les gran decepcions de la competició.

Grup G                                                                                                                                                   
En aquest grup trobem la revelació de la Champions 2011-2012. L’Apoel de Nicosia és el sorprenent líder en un grup que comparteix amb tres bons equips com són el Zenit, l’Oporto i el Shakhtar. Els xipriotes, que havien de ser a priori l’equip més fluix, ha quallat una excel·lent primera fase i ja té la classificació per a vuitens assegurada. La segona plaça que dona accés a la següent ronda se la disputaran russos i portuguesos a Do Dragao en un partit on es viurà una tensió brutal. Als locals només els val la victòria per ser primers o segons de grup i passar a vuitens de final. El Shakhtar, últim classificat és la gran decepció del grup i com he dit abans, una de les de la Champions.

Grup H                                                                                                                                                
Barça i Milan, després del gran partit d’ahir a San Siro, seran primer i segon respectivament. El tercer serà segurament el Viktoria Plzen, ja que el BATE Borisov ha de guanyar al Camp Nou i esperar que perdin els txecs per aconseguir classificar-se, diríem que missió impossible. La gran victòria dels blaugrana a Itàlia els ha donat definitivament el primer lloc del grup i segurament passaran invictes a la següent ronda.




Publicado en: http://espaidefutbol.com/  de www.estol.cat el 24/11/2011 




PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Como suben los chavales...


La selección española sub-21 encarriló la clasificación para el Europeo con la victoria por 3-0 sobre Suiza, una selección que aún no había encajado ningún gol durante los partidos de clasificación. Los goles de Muniain, Thiago y Bartra en la primera mitad dejaron sentenciado el partido y la segunda parte fue un simple trámite.

Con la convocatoria que hizo Luis Milla para estos partidos, sumada a la posible incorporación de algunos jugadores que no fueron convocados por diversas razones, se podría confeccionar una plantilla de alto nivel y, claro, con mucho futuro. Es cierto que les faltaría la experiencia necesaria para afrontar partidos de alta exigencia en Primera División, pero este equipo bien trabajado podría dar mucha guerra.

La portería está bien cubierta. El hecho de que De Gea -portero titular de un grande como es el Manchester United- sea el portero de la selección sub-21, dice mucho del gran nivel de porteros españoles que hay ahora mismo.

La defensa titular podría ser perfectamente 100% azulgrana. Montoya es indiscutible en el lateral derecho y Carles Planas se está consolidando en el lateral izquierdo. En el centro Bartra se erige como líder de la defensa. Estos tres, acompañados por Muniesa -que ha vuelto de la lesión y Milla confía plenamente- o Iñigo Martínez -consolidado como central titular de la Real Sociedad- hacen una línea defensiva muy sólida, que tiene un buen trato del balón y se adapta perfectamente al juego que quiere Milla. Planas y Montoya, los laterales titulares del filial azulgrana, fueron protagonistas destacados del partido. El primero dio la asistencia del primer gol en Muniain, haciendo lo que mejor sabe hacer, subiendo la banda y asistiendo a los delanteros. Montoya, en otra llegada al área rival, provocó el penalti que supuso el segundo gol del partido obra de Thiago. A parte de prodigarse en ataque, también estuvieron concentrados detrás y atentos a las llegadas suizas. Bartra redondeó su gran partido en defensa con un gol de cabeza espectacular a pocos minutos para llegar al descanso.


El medio del campo es una delicia. Ver juntos Oriol Romeu, Thiago e Isco es un regalo al espectador. Romeu -hecho en Can Barça y actualmente jugando en el Chelsea- es un medio centro defensivo típico de la escuela Barça, un jugador que combina la contundencia con el buen trato de balón y da más fluidez al juego de su equipo con asociaciones rápidas. De Thiago, poco más que añadir de lo ya dicho. En el partido contra Suiza aprovechó para hacer algunas de las filigranas que no le deja hacer Guardiola, y adornarse con más o menos acierto en más de una ocasión. Dejando de lado esto, fue el dueño del centro del campo, dirigiendo a su equipo y llegando al área rival. Tomó la responsabilidad de lanzar el penalti, se puso 'nervioso' y no falló. E Isco se siente más cómodo con la selección que con su nuevo equipo, el Málaga. Es su primera temporada en Primera División y aún se está adaptando, pero tiene clase para dar y vender y una elegancia brutal.

Y arriba, más dinamita. Rodrigo no tuvo su mejor partido, al igual que Sarabia, pero han dejado muestras sobradas de su nivel en muchos otros partidos como el de Estonia donde la selección se impuso 6-0 y los dos jugadores fueron los más destacados. Rodrigo hizo un 'hat-trick' y Sarabia un gol y cuatro asistencias. Y el último que falta del once inicial es Muniain. El joven jugador vasco, jugador referencia junto con Llorente del Athletic de Bielsa, ha crecido mucho como futbolista. Ya no es sólo un extremo que lucha, encara y desborda. Con Bielsa ha adquirido un nuevo rol, está aprendiendo a un ritmo frenético a jugar por dentro, a actuar de enlace entre el medio campo y la delantera. Va para crack, sin duda. Cuenca, Juan Carlos o Álvaro Vázquez también han tenido ocasión de jugar en alguno de los dos partidos y también han demostrado lo que son capaces.



Publicado en: http://espaidefutbol.com/  de www.estol.cat el 15/11/2011


PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Escollir la millor opció

Athletic Club i Barça ens van oferir un d’aquells partits èpics que quedaran en el record de tot bon aficionat al futbol. Una primera part amb un ritme frenètic on els 22 jugadors es van deixar la vida i van lluitar totes i cadascuna de les pilotes com si fos la última. Ander Herrera i Cesc Fàbregas, els millors del partit, van marcar dos grans gols per arrodonir la festa dels primers 45 minuts. A la segona, amb el camp més perjudicat per la pluja, va baixar el ritme, però es va poder gaudir d’uns deu últims minuts d’infart que van deixar el marcador final en empat a dos gols.

Tal com van reconèixer Llorente i Bielsa al final del partit, el Barça va merèixer la victòria per ocasions i per joc, però no va tenir ni l’encert ni la sort d’altres partits. El domini tampoc va ser tan aclaparador com ens té acostumats perquè l’Athletic es va plantar molt bé sobre el camp, treballant de manera incansable cadascun dels seus jugadors pressionant molt amunt i intentant tenir un bon tracte de la pilota quan tenien la possessió. El nou equip de Bielsa és un híbrid entre el que ha estat tota la vida i el que pretén l’entrenador argentí.


Els de Pep Guardiola van disposar de moltes més ocasions que el rival, ocasions que haguessin estat més clares o haguessin pogut acabar de millor manera si s’hagués pres la decisió correcta. Sempre s’ha dit, es diu i es dirà que els jugadors del Barça han de xutar més des de fora, que no cal entrar sempre fins a l’àrea petita per fer el gol a plaer. En molts partits, el crit més repetit en els bars i cases barcelonistes és el famós: “Però xutaaaa!”. S’ha de dir que en moltes ocasions els jugadors ens deixen amb un pam de nas quan la jugada acaba amb gol després d’una combinació impossible dins l’àrea. Ahir, però, hi va haver algunes ocasions en què van decidir fer la passada en comptes de xutar a porta. Dues de Cesc van suposar un gol anul·lat a Messi per fora de joc clar i un xut fluix de l’argentí a les mans de Gorka.

Diumenge, tal com estava el camp degut a la pluja, era el dia ideal per xutar i xutar i no per intentar entrar fins la cuina. Tot i que l’estil d’aquest Barça sigui el de tocar i combinar a tot arreu, a vegades hi ha millors opcions, que són més directes i menys elaborades, però potser més definitives.


Publicado en: http://espaidefutbol.com/  de www.estol.cat el 7/11/2011 



PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Una mà per a la història

Corria el minut 17 de la primera part del partit entre el Viktoria Plzen i el Barça, el conjunt blaugrana tenia el control del joc i anaven arribant les ocasions de gol. Puyol i Piqué, que tornaven a formar la parella de centrals després de molts partits absents, van pujar per intentar rematar una falta lateral i darrere es van quedar Cesc i Abidal. La jugada no va sortir com s’esperava i els locals van recuperar la pilota. Amb un contraatac perfecte, Petrzela es va plantar sol davant Victor Valdés. El porter blaugrana necessitava deixar la porteria a zero durant 38 minuts per batre un rècord d’imbatibilitat i Petrzela estava disposat a no deixar-li aconseguir. En mil·lèsimes de segon podia canviar la història o quedar-se igual.

Valdés, el millor o un dels millors porters en l’1 contra 1, li va guanyar la partida al jugador txec i 20 minuts després va entrar en la història viva del Barça, convertint-se en el porter que ha aconseguit deixar la porteria a zero durant més minuts. Porta més 840 minuts (8 partits) sense haver de recollir la pilota de la xarxa i ha superat el rècord d’imbatibilitat que tenia Miguel Reina des de l’any 1972.



El porter català està sent peça clau de l’èxit culer. Al llarg dels exitosos anys del Barça de Guardiola ha fet moltes aturades de mèrit mantenint el seu equip dins els partits i ajudant-lo a guanyar finals, però la mà que va treure en la primera part del partit contra el Viktoria Plzen es va convertir, sens dubte, en una mà per a la història.



Publicado en: http://espaidefutbol.com/  de www.estol.cat el 2/11/2011 




PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

El motoret blaugrana

En la victòria del Barça contra el Granada en la jornada intersetmanal, Xavi Hernández va jugar el seu partit número 392 en Lliga amb la samarreta blaugrana i va superar el rècord de partits que tenia fins aleshores Migueli. D’aquesta manera es converteix en el jugador amb més partits de lliga de tota la història del club.

Al de Terrassa li va donar la confiança per jugar amb el primer equip Louis Van Gaal. Va ser l’entrenador holandès qui va apostar per ell, situant-lo al mig camp blaugrana. Xavi li va tornar aquesta confiança en forma de gol. Va ser a Valladolid i amb Van Gaal a la corda fluixa. Aquell gol del migcampista català va suposar un punt d’inflexió per al Barça de la temporada 98/99. A la jornada 15 aquell equip anava desè i el lloc de Van Gaal perillava. Finalment, va acabar proclamant-se campió de lliga. Van anar passant els anys i Xavi es va assentar definitivament com a mig centre titular del primer equip, donat relleu al seu actual entrenador, Josep Guardiola. Durant unes temporades va ser qüestionat per l’afició blaugrana, en gran part degut a la mala dinàmica de resultats de l’equip.


Amb l’arribada de Rijkaard però, va canviar tot. Xavi va avançar uns metres la seva posició i va començar a rendir a un nivell molt alt. Un dels pitjors moments va ser la greu lesió que va patir al genoll l’any del doblet amb Ronaldinho i companyia. Aquella lesió li va impedir jugar la final de Paris. En les temporades següents, el gran paper amb el seu equip i posteriorment amb la Selecció Espanyola a l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa el van consagrar definitivament entre els grans del futbol mundial. Ja amb Pep Guardiola a la banqueta, Xavi ha assolit un nivell sublim, sent el baròmetre el millor equip del món, el qui marca el ritme i fa jugar als seus companys.

Xavi és qui mana i dirigeix el centre del camp blaugrana. Al partit contra el Granada, a banda que el migcampista català es convertís en el blaugrana amb més partits de lliga, també es va assolir un nou rècord, aquest col·lectiu. El Barça fa 200 partits consecutius que acaba el partit amb més possessió que el rival. Una dada (via @2010MisterChip) espectacular. Una autèntica barbaritat. Un dels principals ‘culpables’ perquè el Barça hagi pogut assolir aquest fet impressionant i, crec jo que inigualable, ha estat sens dubte Xavi Hernández, el motoret blaugrana.




Publicado en: http://espaidefutbol.com/  de www.estol.cat el 26/10/2011



PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Las claves de la semana (17O - 23O de 2011)

Lunes
A la Ville de... Barcelona! El lunes hizo 25 años de ese famoso dia en que el presidente del COI Juan Antonio Samaranch anunció que los JJOO de 1992 se iban a celebrar en Barcelona. El evento fue un éxito rotundo y se recuerdan como uno de los mejores Juegos Olímpicos de la historia.



Martes
Agüero destroza al Villareal en el minuto 93. Manchester City y Villareal disputaron el partido más atractivo de la tercera jornada de Champions. El submarino empezó ganando pero al final perdió de la manera más cruel. Injusta derrota que le deja muy tocado y casi sin opciones de pasar. El Real Madrid venció con facilidad al Lyon y se asegura la clasificación para octavos. (4-0)



Miercoles
El Barça venció al Viktoria Plzen con un gran Iniesta. Los de Guardiola vencieron a los checos por 2-0 en la tercera jornada de Champions. Iniesta y Villa fueron los autores de los goles. El Valencia por su parte perdió ante el Bayer Leverkusen y se complica la clasificación.


Jueves
Buen inicio de los españoles en la Euroliga. Barça Regal, Real Madrid y Caja Laboral vencen a domicilio en la primera jornada de Euroliga. Unicaja, por su parte, perdió ante Panathinaikos y tendrá que esperar a la siguiente jornada para conseguir su primera victoria de la temporada en Europa.


Viernes
El Barça Sorli Discau se lleva el primer título de la temporada. Los hombre de Gaby Cairo, nuevo entrenador del equipo azulgrana de hoquei, vencieron 1-5 al Tecnol Reus y empiezan con buen pie la temporada.


Sábado
Cristiano se reencuentra con el gol y Messi topa con Javi Varas. El Real Madrid venció 0-4 al Málaga y se colocó líder provisional tras el empate del Barça frente al Sevilla en el Camp Nou. Al conjunto blanco se le fue el liderato tras la victoria del sorpendente Levante el domingo frente al Villareal.



Domingo
Nueva Zelanda logró su segundo título mundial de rugby tras derrotar a Francia por 7-8. Los All-Blacks vencieron en una final ajustada a los gallos franceses.






PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Las claves de la semana (10O - 16O de 2011)

Lunes
El CE Sabadell se situó co-líder de Segunda División. Después de la victoria contra el Recreativo de Huelva gracias a un solitario gol de Puigdollers, los arlequinados se situaron al frente de la clasificación empatados a puntos con el Hércules.


Martes
Villa llega a los 50 goles como internacional. 'El Guaje' sumó su gol nº 50 con la selección española en el último partido de clasificación para la Euro'12 y en el que los de Vicente del Bosque vencieron por 3-1 a Escocia con un sensacional David Silva que anotó dos goles.


Miércoles
Los tres catalanes vencieron en sus partidos ACB. Barça Regal y Assignia Manresa, con dos victorias en los dos partidos disputados, vencieron a Asefa Estudiantes y Fuenlabrada respectivamente. El Fiact Joventut, por su parte, consiguió la primera victoria de la temporada tras vencer al UCAM Murcia en el Palau Olímpic de Badalona.

Jueves
Rafa Nadal cayó en el Másters de Shanghai. El manacorí perdió ante Florian Mayer en octavos de final. El alemán protagonizó la sorpresa del torneo. Nadal, cayó en la misma ronda que el año pasado.


Viernes
Emparejamientos de los diecisesavos de final de la Copa del Rey. Se celebró el sorteo en el que destacan el Hospitalet vs Barcelona y el Ponferradina vs Real Madrid. De los duelos de entre Primeras destaca el Getafe vs Málaga.


Sábado
Tarragona albergará los Juegos del Mediterráneo de 2017. La ciudad catalana venció a Alejandría por un estrecho 36 a 34 en el total de los votos. Los Juegos se inaugurarán el 30 de junio de 2017 y se clausurarán el 9 de julio.


Domingo 
 Casey Stoner se proclamó campeón de Moto GP por segunda vez. El australiano, en el dia de su cumpleaños, venció en Phillip Island (GP Australia) para coronarse por delante de un Jorge Lorenzo que no pudo correr a causa de un accidente en la vuelta previa.






PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Las claves de la semana (3O - 9O de 2011)

Lunes
Escalofriante lesión de Ion Vélez. En el partido que cerraba la séptima jornada de la Liga Adelante el jugador del Girona sufrió una grave lesión de rodilla tras recibir un plantillazo de Toni Doblas. El jugador estará, por lo menos, seis meses de baja.


Martes
Los hermanos Gasol entrenan con el Barça Regal. Debido al 'lockout' de la NBA, Pau y Marc decidieron entrenarse con el conjunto azulgrana. Xavi Pascual y sus hombres aprovecharán esta circunstancia para aumentar el nivel de los entrenamientos y hacer al equipo más competitivo.


Miércoles
El Palau Blaugrana, sede de la Elite Round. El FC Barcelona anunció que la segunda ronda de la UEFA Futsal Cup se celebraría en el Palau Blaugrana tras aceptarse la petición del conjunto catalán. Moscú, Lisboa y Treviso serán las otras tres sedes.


Jueves
El Barça Intersport venció en la pista del Kadetten Schaffhausen. Los hombres de Xavi Pascual vencieron 26-30 en campo suizo en la segunda jornada de la EHF Champions League de Balonmano.


Viernes
 España ganó con facilidad a la República Checa. El combinado nacional venció 0-2 a los checos en un partido que tuvo dominado de principio a fin. Mata abrió la lata a los tres minutos y mediada la primera mitad Xabi Alonso hizo el segundo. El partido no tuvo más historia.


Sábado
Comenzó la Liga Endesa de baloncesto. Caja Laboral y Cajasol Banca Cívica dieron el pistoletazo de salida a la ACB. Los baskonistas vencieron 73-60 gracias en parte a la gran actuación de Mirza Teletovic que firmó 20 puntos y 7 rebotes.


Domingo
Vettel se proclamó campeón del mundo de Fórmula 1. El alemán quedó tercero en el GP de Suzuka y revalidó el título a falta de cuatro carreras para acabar el campeonato. Además se convierte en el piloto más joven en ganar el segundo título.




PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Tres punts i líders


1.- Barça surt decidit a endur-se els tres punts d’El Molinón. Guardiola aposta altre cop per la defensa de tres, Xavi i Busquets manaven al mig camp amb un Thiago que feia d’interior esquerre, Messi i Pedro es movien amb llibertat a la zona de ¾ i Villa i Adriano obrien el camp.

2.- Barça comença jugant sense una referència clara a dalt, podia aparèixer qualsevol. Els blaugrana remenaven la pilota amb facilitat i l’Sporting esperava tancat a darrere.

3.- Adriano vivia permanentment enganxat a la banda dreta arribant contínuament a línia de fons. Pocs cops, però, hi havia rematador. Atent al rebuig del pal després del xut de Xavi per fer el 0-1. Villa, com sempre, es desmarcava una vegada i una altra buscant l’oportunitat i apareixia més pel mig. Treball incansable.

4.- Thiago es movia per l’interior esquerre, associant-se tant amb la gent del mig com amb Villa. Primera part sublim de l’11 blaugrana. Treball defensiu brutal, combinació a 1-2 tocs i petits detalls tècnics meravellosos.

5.- Domini total del Barça en els primers 45’. Sporting a veure-les venir i esperar possible contra. Mascherano demostrant, un cop més, perquè li diuen ‘El Jefecito’, impecable!

6.- Segona part. Els de Preciado surten més forts i els de Guardiola més espessos. Mala segona meitat sense gairebé perill per part de cap dels dos equips. No ha perillat en cap moment la victòria blaugrana.

7.- Lesió d’Abidal (una més) que obliga a reestructurar la formació. Torna el Barça a la defensa de quatre. Thiago més desaparegut, suposo que degut a la fatiga.

8.- No ha estat el partit de Messi, tampoc de Villa ni de Pedro, però tots treballen i no paren d’intentar-ho. Busquets manant al mig camp i fent fluir el joc blaugrana amb Xavi posant la pausa quan calia. El mig camp ha estat avui el millor del Barça. Defensa poc exigida.

9.- Partit espès. El millor els tres punts importants que situen líders als blaugrana.



Publicado en: http://espaidefutbol.com/  de www.estol.cat el 03/10/2011  



PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Las claves de la semana (26S - 2O de 2011)

Lunes

El Barça Regal campeón de la Lliga Catalana de Basquetbol. Barça Regal y FIACT Joventut jugaron la final de la Lliga Catalana de Basquetbol. Los hombres de Xavi Pascual se impusieron con suma facilidad a los de Salva Maldonado con un amplio resultado de 54-94 y no dio opción ninguna a una Joventut que no pasa por su mejor momento.


Martes
Cara y cruz en la jornada de Champions del martes para los equipos españoles. El Real Madrid ganó con suma facilidad al Ajax de Amsterdam y el Villareal no pudo con el Nápoles de Cavani y Hamsik. El submarino amarillo se complica la clasificación.


Miercoles
Leo Messi iguala en goles al mítico Ladislao Kubala. El argentino contribuyó con dos goles en la abultada victoria culé por 0-5 ante el BATE Borisov en la segunda jornada de Champions. Con 194 goles con la camiseta azulgrana, el astro argentino iguala a Kubala.

Jueves
El Athletic si sabe ganar en Europa. Los leones de Bielsa ganaron 2-0 al PSG y ya suman 6 puntos de 6 posibles en la liguilla de la Europa League. El Atlético de Falcao y compañía no pasó del empate en el campo del Rennes francés.


Viernes
Caja Laboral y Barça Regal finalistas de la Supercopa Endesa 2011. Los de Dusko Ivanovic superaron a los anfitriones del Bizkaia Bilbao Básket que no pudieron aprovechar el 'Efecto Miribilla'. Por su parte, los hombres de Xavi Pascual superaron al Real Madrid en un partido que pudo ganar cualquiera de los dos.


Sábado
El Barça Regal campeón de la Supercopa Endesa de Baloncesto. Los de Xavi Pascual se impusieron al Caja Laboral por 73-82 gracias a un espectacular parcial de 4 a 22 en el último cuarto y con un Navarro soberbio que fue designado MVP. Esta es la tercera Supercopa consecutiva que gana el Barça Regal.


Domingo
La Selección Española de Hockey patines gana el Mundial. Los hombres de Carlos Feriche se impusieron a la anfitriona Argentina por 4-5 y consiguieron su cuarto Mundial consecutivo y el decimoquinto en la historia.



PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Las claves de la semana (19S - 25S de 2011)

Lunes
España ofreció el título a los aficionados. La selección española de baloncesto celebró el título de campeón del Eurobasket 2011 en Madrid con todos los aficionados. Todos y cada uno de los jugadores fueron protagonistas y animaron la fiesta.


Martes
Rudy fichó oficialmente por el Real Madrid. El jugador mallorquín jugará en la entidad blanca mientras dure el 'lockout' de la NBA. Cuando se reabra la competición, volverá con Dallas, su nuevo equipo en la mejor liga del mundo.



Miércoles
Empates de Barça y Madrid. El Barça empató frente al Valencia en un partido precioso por parte de los dos equipos y luchado hasta el final. El Real Madrid, por su parte, tambien empató en El Sardinero frente a un Racing de Santander que se cerró muy bien atrás y apenas dejó que los blancos crearan peligro.


Jueves
El Betis, líder. Con su victoria ante el Zaragoza por 4-3, se convirtió en el primer líder en solitario de la Liga BBVA 2011-2012. Los de Pepe Mel, tras ir ganando 4-1, se dejaron remontar y acabaron sufriendo el acaoso maño. Santa Cruz hizo dos goles para su equipo.


Viernes
Suerte dispar en los equipos catalanes de la LNFS. Marfil Santa Coloma perdió en casa frente a Lobelle en un partido en el que fue por delante en el marcador. La suerte no acompañó a los de Sergio Mullor i acabaron perdiendo 2-3. Los hombres de Marc Carmona, en cambio, vencieron a domicilio al recién ascendido Rios Renovables Navarra por el mismo resultado (2-3). Los blaugrana continuan líderes con un partido más.


Sábado
Otro recital de Messi y del Barça en el Camp Nou. Los culés vencieron 5-0 a un Atlético de Madrid que no tuvo opción en ningún momento. Villa abrió la lata y Messi, con su segundo hat-trick consecutivo, sentenció el partido.


Domingo
Vettel consigue su novena victoria de la temporada. El alemán ganó en Singapur pero tendrá que esperar al GP de Japón para poder cantar el alirón ya que Button y Webber, sus principales rivales junto con Alonso, quedaron por detrás de él en el podio.



PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!

Tots a lloc

Després de començar la temporada amb baixes en la línia defensiva, Guardiola recupera tots els seus efectius amb l’alta mèdica de Piqué. Fins ara els blaugrana s’havien pogut arreglar amb el que tenien mentre Puyol i Piqué no hi eren. Mascherano ja està totalment consolidat en aquesta posició, Abidal també et dona un rendiment molt bo, Busquets ha ajudat en el que ha pogut i Fontàs de moment no ha comptat gaire pel tècnic, però és clar, superar la millor parella de centrals del món, no és fàcil. La setmana passada ja va tornar el capità i aquesta pot tornar ‘Piquenbauer’. Potser contra l’Atlético no jugarà d’inici, però és bo saber que ja el tens disponible per si el necessites.

Piqué és una peça clau en el joc del Barça. La sortida de pilota comença per Valdés, però immediatament després és el central qui ha de treure la pilota jugada amb nitidesa i claredat, saltar la primera línia de pressió per començar l’atac amb garanties. Mascherano, Abidal o Puyol -els que més han jugat- ho poden fer, però no tan bé com Piqué. Ja sigui amb passada llarga, passada curta al mig centre o conduint la pilota, Piqué és un dels màxims responsables de que tot flueixi com cal i el Barça no tingui més problemes dels necessaris a l’hora de sortir de la possible pressió dels rivals. Tot això és important perquè el Barça es defensa amb la pilota, “si la tens tu, segur que no et marquen” aquesta és la idea.


La tornada de Piqué també suposa que tothom pugui tornar a la seva posició natural. Abidal al lateral i Mascherano i Busquets al mig centre. Guardiola va situar Busquets a l’eix de la defensa per què fes de Piqué a l’hora de treure la pilota. Sergio no s’ha adaptat tan bé com ‘El Jefecito’ a la nova posició cosa que ha fet que li caiguessin algunes crítiques, però el jugador ha fet l’esforç, ha fet el que l’entrenador li demanava i segur que el millor possible, tot pel bé de l’equip. Esperem que a partir d’ara no hi hagi més lesions a la defensa i tothom pugui jugar on millor es desenvolupa.



PD1: Des d’Espai de Futbol volem donar ànims a Afellay i que es recuperi el més aviat possible.




PD2: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Publicado en: http://espaidefutbol.com/  de www.estol.cat el 23/09/2011 


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!
Futbol y Más. Con la tecnología de Blogger.
 
Support : Creating Website | Johny Template | Mas Template
Copyright © 2011. FÚTBOL Y MÁS - All Rights Reserved
Template Created by Creating Website Published by Mas Template
Proudly powered by Free Blogger Template