Superat, i amb nota, el clàssic, el Barça de Guardiola afronta un nou repte, el Mundial de Clubs. L’equip va viatjar cap a Tokio només acabar el partit al Bernabéu i a hores d’ara ja està adaptant-se al canvi d’horari, al clima i entrenant-se pel debut contra l’Al Saad de Qatar.
Aquest títol fa especial il·lusió ja que t’acredita com el ‘Millor equip del món’, tot i que en moltes ocasions no sigui realment així. La dificultat que suposa poder arribar a disputar aquesta competició és el que la fa més important i interessant. Només el campió de la Champions té dret a lluitar pel títol contra els altres cinc equips que hi participen (que també són els campions de la Champions de la seva confederació) i guanyar la màxima competició europea no és gens fàcil.
El record blaugrana és agredolç. Els més llunyans són els més durs.
L’any 92, el Dream Team comandat per Johan Cruyff es va veure sorprès pel Sao Paulo brasiler, que aleshores era l’equip més fort de sud-amèrica. Els blaugrana es van avançar amb un gol del gran Hristo Stoichkov als 13 minuts però Raí va empatar el partit al minut 26. El partit va continuar empatat fins que al minut 79, una altra vegada Raí (germà del recentment difunt Sócrates) colava la pilota a l’escaire de Zubizarreta després de llançar una falta de manera magistral. El Drem Team queia derrotat a l’Estadi Nacional de Tokio i no podia aconseguir l’aleshores anomenada Copa Intercontinental. El 2006, amb Rijkaard a la banqueta, el Barça no va poder superar l’Internacional de Porto Alegre i una vegada més, un equip brasiler era el botxí dels blaugrana i els impedia aixecar el títol per primer cop en la història culer.
Amb l’arribada de Guardiola però, les coses han canviat…
El primer any campions de Champions, que permetia al Barça tornar a disputar el Mundial de Clubs i tenir l’oportunitat d’aixecar d’una vegada per totes l’esperat trofeu. La semifinal la va superar amb certa facilitat però la final, conta Estudiantes de la Plata, va ser una altra història. Els argentins es van avançar, la cosa pintava malament però gairebé al final del partit va sorgir la figura del gran Pedro Rodríguez per fer l’empat amb un subtil cop de cap que va superar per sobre el porter rival i va fer embogir tot el barcelonisme. Es va haver de jugar una pròrroga, i allà va aparèixer el que sempre hi és, el de les grans ocasions, Leo Messi. Al minut 109 de partit l’astre argentí va aprofitar una centrada d’Alves per marcar, amb l’escut, amb el seu cor blaugrana, el gol que li donava el títol de Campió del Món al Barça.
Aquest any el Barça de Guardiola arriba en el seu millor moment, amb la moral pels núvols després de l’estocada al Madrid al Bernabéu i si fa les coses bé, no se li pot escapar el títol. Un títol més per seguir fent història, un títol més per seguir sent eterns!
Publicado en: http://espaidefutbol.com/ de www.estol.cat el 14/12/2011
Aquest títol fa especial il·lusió ja que t’acredita com el ‘Millor equip del món’, tot i que en moltes ocasions no sigui realment així. La dificultat que suposa poder arribar a disputar aquesta competició és el que la fa més important i interessant. Només el campió de la Champions té dret a lluitar pel títol contra els altres cinc equips que hi participen (que també són els campions de la Champions de la seva confederació) i guanyar la màxima competició europea no és gens fàcil.
El record blaugrana és agredolç. Els més llunyans són els més durs.
L’any 92, el Dream Team comandat per Johan Cruyff es va veure sorprès pel Sao Paulo brasiler, que aleshores era l’equip més fort de sud-amèrica. Els blaugrana es van avançar amb un gol del gran Hristo Stoichkov als 13 minuts però Raí va empatar el partit al minut 26. El partit va continuar empatat fins que al minut 79, una altra vegada Raí (germà del recentment difunt Sócrates) colava la pilota a l’escaire de Zubizarreta després de llançar una falta de manera magistral. El Drem Team queia derrotat a l’Estadi Nacional de Tokio i no podia aconseguir l’aleshores anomenada Copa Intercontinental. El 2006, amb Rijkaard a la banqueta, el Barça no va poder superar l’Internacional de Porto Alegre i una vegada més, un equip brasiler era el botxí dels blaugrana i els impedia aixecar el títol per primer cop en la història culer.
Amb l’arribada de Guardiola però, les coses han canviat…
El primer any campions de Champions, que permetia al Barça tornar a disputar el Mundial de Clubs i tenir l’oportunitat d’aixecar d’una vegada per totes l’esperat trofeu. La semifinal la va superar amb certa facilitat però la final, conta Estudiantes de la Plata, va ser una altra història. Els argentins es van avançar, la cosa pintava malament però gairebé al final del partit va sorgir la figura del gran Pedro Rodríguez per fer l’empat amb un subtil cop de cap que va superar per sobre el porter rival i va fer embogir tot el barcelonisme. Es va haver de jugar una pròrroga, i allà va aparèixer el que sempre hi és, el de les grans ocasions, Leo Messi. Al minut 109 de partit l’astre argentí va aprofitar una centrada d’Alves per marcar, amb l’escut, amb el seu cor blaugrana, el gol que li donava el títol de Campió del Món al Barça.
Aquest any el Barça de Guardiola arriba en el seu millor moment, amb la moral pels núvols després de l’estocada al Madrid al Bernabéu i si fa les coses bé, no se li pot escapar el títol. Un títol més per seguir fent història, un títol més per seguir sent eterns!
Publicado en: http://espaidefutbol.com/ de www.estol.cat el 14/12/2011
PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA
Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!
Publicar un comentario