Jonathan Soriano torna a somriure

Al Barça B d’Eusebio li va costar una mica arrencar aquesta temporada, no trobava el seu joc habitual que la temporada passada el va fer acabar tercer classificat i els resultats tampoc acabaven d’acompanyar. Entre els que pujaven del juvenil i els nous fitxatges l’equip havia canviat considerablement i l’adaptació estava sent un pèl més lenta. Poc a poc els joves valors culers van començar a engranar la maquinària però encara faltava una peça que l’any passat va ser una de les claus de l’èxit.

Jonathan Soriano, que estava lesionat des de la pretemporada i no havia pogut començar la lliga amb els seus companys, tornava a l’equip i donava un plus important de qualitat al filial blaugrana. Va començar jugant una minutets en els primers partits i fins i tot sortint de titular en algun. Després d’uns partits necessaris per anar-se adaptant al nou sistema i al ritme de joc dels seus companys, aquest cap de setmana passat en el partit contra el Celta, va sortir de titular una altra vegada, amb el braçalet de capità al braç esquerre i li va arribar el premi del gol.

El davanter català va avançar el seu equip als 27 minuts rematant amb el cap una falta sacada per Gustavo. Soriano, tres mesos després, tornava a marcar un gol amb la samarreta blaugrana i tornava a somriure dins el terreny de joc. Ja en la segona meitat De Lucas va empatar en una badada de la defensa, però deu minuts després, al 64, va tornar a aparèixer Jonathan per fer el segon gol pel seu equip (i segon en el seu compte particular) aprofitant una pilota morta dins l’àrea en una jugada d’autèntic davanter centre i que al final serviria perquè el filial blaugrana es quedés amb els tres punts.

Eusebio pot estar content, definitivament ha recuperat el seu home gol i a partir d’ara les coses seran un pèl més fàcils, tot i que no val a badar, el repte segueix sent difícil i aquesta categoria és molt i molt dura.

Publicado en: http://espaidefutbol.com/  de www.estol.cat el 28/11/2011  

PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!