Athletic Club i Barça ens van oferir un d’aquells partits èpics que quedaran en el record de tot bon aficionat al futbol. Una primera part amb un ritme frenètic on els 22 jugadors es van deixar la vida i van lluitar totes i cadascuna de les pilotes com si fos la última. Ander Herrera i Cesc Fàbregas, els millors del partit, van marcar dos grans gols per arrodonir la festa dels primers 45 minuts. A la segona, amb el camp més perjudicat per la pluja, va baixar el ritme, però es va poder gaudir d’uns deu últims minuts d’infart que van deixar el marcador final en empat a dos gols.
Tal com van reconèixer Llorente i Bielsa al final del partit, el Barça va merèixer la victòria per ocasions i per joc, però no va tenir ni l’encert ni la sort d’altres partits. El domini tampoc va ser tan aclaparador com ens té acostumats perquè l’Athletic es va plantar molt bé sobre el camp, treballant de manera incansable cadascun dels seus jugadors pressionant molt amunt i intentant tenir un bon tracte de la pilota quan tenien la possessió. El nou equip de Bielsa és un híbrid entre el que ha estat tota la vida i el que pretén l’entrenador argentí.
Els de Pep Guardiola van disposar de moltes més ocasions que el rival, ocasions que haguessin estat més clares o haguessin pogut acabar de millor manera si s’hagués pres la decisió correcta. Sempre s’ha dit, es diu i es dirà que els jugadors del Barça han de xutar més des de fora, que no cal entrar sempre fins a l’àrea petita per fer el gol a plaer. En molts partits, el crit més repetit en els bars i cases barcelonistes és el famós: “Però xutaaaa!”. S’ha de dir que en moltes ocasions els jugadors ens deixen amb un pam de nas quan la jugada acaba amb gol després d’una combinació impossible dins l’àrea. Ahir, però, hi va haver algunes ocasions en què van decidir fer la passada en comptes de xutar a porta. Dues de Cesc van suposar un gol anul·lat a Messi per fora de joc clar i un xut fluix de l’argentí a les mans de Gorka.
Diumenge, tal com estava el camp degut a la pluja, era el dia ideal per xutar i xutar i no per intentar entrar fins la cuina. Tot i que l’estil d’aquest Barça sigui el de tocar i combinar a tot arreu, a vegades hi ha millors opcions, que són més directes i menys elaborades, però potser més definitives.
Tal com van reconèixer Llorente i Bielsa al final del partit, el Barça va merèixer la victòria per ocasions i per joc, però no va tenir ni l’encert ni la sort d’altres partits. El domini tampoc va ser tan aclaparador com ens té acostumats perquè l’Athletic es va plantar molt bé sobre el camp, treballant de manera incansable cadascun dels seus jugadors pressionant molt amunt i intentant tenir un bon tracte de la pilota quan tenien la possessió. El nou equip de Bielsa és un híbrid entre el que ha estat tota la vida i el que pretén l’entrenador argentí.
Els de Pep Guardiola van disposar de moltes més ocasions que el rival, ocasions que haguessin estat més clares o haguessin pogut acabar de millor manera si s’hagués pres la decisió correcta. Sempre s’ha dit, es diu i es dirà que els jugadors del Barça han de xutar més des de fora, que no cal entrar sempre fins a l’àrea petita per fer el gol a plaer. En molts partits, el crit més repetit en els bars i cases barcelonistes és el famós: “Però xutaaaa!”. S’ha de dir que en moltes ocasions els jugadors ens deixen amb un pam de nas quan la jugada acaba amb gol després d’una combinació impossible dins l’àrea. Ahir, però, hi va haver algunes ocasions en què van decidir fer la passada en comptes de xutar a porta. Dues de Cesc van suposar un gol anul·lat a Messi per fora de joc clar i un xut fluix de l’argentí a les mans de Gorka.
Diumenge, tal com estava el camp degut a la pluja, era el dia ideal per xutar i xutar i no per intentar entrar fins la cuina. Tot i que l’estil d’aquest Barça sigui el de tocar i combinar a tot arreu, a vegades hi ha millors opcions, que són més directes i menys elaborades, però potser més definitives.
Publicado en: http://espaidefutbol.com/ de www.estol.cat el 7/11/2011
PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA
Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!
Publicar un comentario