Refer-se del cop inicial El clàssic va començar de la pitjor manera possible pel Barça. Valdés, sempre fiable amb els peus, fa una mala passada cap a Abidal, Di Maria recupera la pilota i després de dos rebots Benzema fa l’1-0. Només havien passat 22 segons… Qualsevol altre equip hagués baixat els braços i el Madrid hagués fet dos gols més en els 15 minuts següents. En la següent jugada, els defenses del Barça tornaven a cedir la pilota a Valdés i aquest, amb una sang freda enorme, continuava tocant en curt com fa sempre, sense rifar la pilota. Si el porter blaugrana hagués optat per treure’s la pilota de sobre en la segona jugada, li hagués donat més força als blancs. Els primers vint minuts van ser més pel Madrid, però els blaugrana van anar entrant poc a poc en el partit fins a fer-se els amos d’aquest. El resultat era advers, però aquest Barça sempre és fidel al seu estil, passi el que passi.
Encert tàctic de Guardiola L’entrenador blaugrana va decidir confiar en la parella Puyol-Piqué al centre de la defensa tot i que Mascherano estava sent el millor durant la temporada. A dalt, va apostar per Alexis, deixant Villa a la banqueta. La jugada li va sortir perfecta. Els centrals van tenir ben lligats als davanters blancs durant gairebé tot el partit, excepte en alguna jugada aïllada. I Alexis, movent-se constantment per la zona d’atac, va fer anar de bòlit la defensa rival, barallant-se amb els centrals, arrossegant-los per crear espais i fins i tot va fer el gol de l’empat. El canvi a defensa de tres després de rebre el gol, amb Alves fent d’interior-extrem, va ser clau per guanyar en superioritat al mig camp i fer-se mica en mica amb el control absolut de la pilota. Exemple clar de la importància de tenir recursos, saber llegir els partits i actuar en conseqüència en tot moment per part de l’entrenador.
Encert tàctic de Guardiola L’entrenador blaugrana va decidir confiar en la parella Puyol-Piqué al centre de la defensa tot i que Mascherano estava sent el millor durant la temporada. A dalt, va apostar per Alexis, deixant Villa a la banqueta. La jugada li va sortir perfecta. Els centrals van tenir ben lligats als davanters blancs durant gairebé tot el partit, excepte en alguna jugada aïllada. I Alexis, movent-se constantment per la zona d’atac, va fer anar de bòlit la defensa rival, barallant-se amb els centrals, arrossegant-los per crear espais i fins i tot va fer el gol de l’empat. El canvi a defensa de tres després de rebre el gol, amb Alves fent d’interior-extrem, va ser clau per guanyar en superioritat al mig camp i fer-se mica en mica amb el control absolut de la pilota. Exemple clar de la importància de tenir recursos, saber llegir els partits i actuar en conseqüència en tot moment per part de l’entrenador.
Sacrifici defensiu Els blaugrana van saber aturar els perillosos contraatacs blancs i van concedir poques ocasions clares del rival. La pressió del Barça no va ser tan amunt com en altres partits però tots van treballar de manera incansable per a l’equip. Menció especial per Messi, que va fer un treball defensiu enorme ajudant al mig camp i va dosificar-se en atac quan el resultat era favorable, i per Busquets, que va fer una altra demostració de com ha de jugar el mig centre defensiu del Barça, fent fluir el joc jugant a un o dos tocs i fent cobertures a la línia defensiva.
Ronaldo no apareix L’astre portuguès va tornar a passar desapercebut en una gran cita. Als seus peus va tenir el 2-0 i al seu cap va tenir l’empat a dos. En les posteriors jugades, el Barça va fer l’empat a un i l’1-3 que sentenciava el partit. Quan el millor jugador del teu equip no té el dia, és més complicat guanyar, i si davant tens el Barça, encara més. El millor dels blancs va ser Benzema, que va fer el gol més ràpid de la història dels clàssics i va moure’s entre els defenses blaugranes per crear espais als seus companys, que no van poder o saber aprofitar.
Messi, Iniesta i Puyol L’argentí es va quedar sense marcar però va aparèixer en el moment just, quan més el necessitava el seu equip per fer un eslàlom marca de la casa i assistir Alexis perquè de manera excel·lent fes l’empat. Iniesta va començar jugant de fals extrem i poc a poc va anar endarrerint la seva posició per tenir més protagonisme. A la segona meitat va donar un recital de futbol, traient de polleguera els rivals amb els seus constants canvis de ritme i de direcció. I Puyol. En partits com aquests és vital per a l’equip, sempre està a un nivell altíssim i Guardiola ho sap.
Un any més (i ja en van 4 consecutius) el Barça torna a passar per sobre del Madrid al Bernabeu, amb un estil molt definit i constants variants tàctiques que sorprenen al seu rival i marxa al Japó amb la moral pels núvols a per un nou títol.
Ronaldo no apareix L’astre portuguès va tornar a passar desapercebut en una gran cita. Als seus peus va tenir el 2-0 i al seu cap va tenir l’empat a dos. En les posteriors jugades, el Barça va fer l’empat a un i l’1-3 que sentenciava el partit. Quan el millor jugador del teu equip no té el dia, és més complicat guanyar, i si davant tens el Barça, encara més. El millor dels blancs va ser Benzema, que va fer el gol més ràpid de la història dels clàssics i va moure’s entre els defenses blaugranes per crear espais als seus companys, que no van poder o saber aprofitar.
Messi, Iniesta i Puyol L’argentí es va quedar sense marcar però va aparèixer en el moment just, quan més el necessitava el seu equip per fer un eslàlom marca de la casa i assistir Alexis perquè de manera excel·lent fes l’empat. Iniesta va començar jugant de fals extrem i poc a poc va anar endarrerint la seva posició per tenir més protagonisme. A la segona meitat va donar un recital de futbol, traient de polleguera els rivals amb els seus constants canvis de ritme i de direcció. I Puyol. En partits com aquests és vital per a l’equip, sempre està a un nivell altíssim i Guardiola ho sap.
Un any més (i ja en van 4 consecutius) el Barça torna a passar per sobre del Madrid al Bernabeu, amb un estil molt definit i constants variants tàctiques que sorprenen al seu rival i marxa al Japó amb la moral pels núvols a per un nou títol.
Publicado en: http://espaidefutbol.com/ de www.estol.cat el 11/12/2011
PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA
Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!
Publicar un comentario