Quan es va saber que Barça i Madrid s’enfrontarien en Copa del Rei, Lliga i Champions League en poc més de dues setmanes, tothom va celebrar que el futbol ens brindés la oportunitat de gaudir de quatre grans partits entre dos eterns rivals, d’uns partits que esperes amb moltes ganes i on tens sensacions diferents a les que pots tenir en qualsevol altre enfrontament. Ja en portem tres i de futbol, poc se n’ha parlat!
Hi ha hagut continus creuaments de declaracions per part de tots dos equips, ja sigui per part de jugadors o entrenadors, i la premsa no ha fet res més que augmentar la tensió i el mal ambient que s’ha anat vivint al llarg d’aquests tres partits. És absolutament normal que en partits com aquests on hi ha tant en joc es visquin moments de tensió, però el que passa dins el camp, allà es queda, hi ha un àrbitre que és el que jutja (bé o malament) i si m’apures, un comitè de competició que pot actuar en fets puntuals.
Després del tercer partit, l’anada de les semifinals de Champions League, ha acabat d’esclatar tot plegat i gràcies, en bona part, a la premsa, que ha posat tota l’atenció en les declaracions post-partit de jugadors i entrenadors i s’ha oblidat per complet del que realment és important, el futbol. Poques preguntes relacionades amb el joc dels seus respectius equips se’ls va fer als entrenadors en les rodes de premsa posteriors, sobretot en la d’aquest últim partit. Un altre que té gran part de culpa és Mourinho, que porta tot l’any queixant-se i desviant l’atenció perquè no li interessa que es parli del seu equip. Ha convençut a bona part del madridisme que hi ha una conspiració contra els seus equips i que al Barça l’afavoreixen allà on va. Va faltar al respecte al club que representa i al rival, i Guardiola, com és normal, va dir prou, li va regalar tot aquest espectacle vergonyós que ha muntat al seu voltant i el va citar allà on realment es decideix tot, al terreny de joc.
Finalment, sembla que els clubs s’hagin oblidat del futbol per complet i han començat un altre encreuament, ara de denúncies. Un (el Barça) ha denunciat que l’entrenador blanc ha faltat al respecte al club, a la seva història i la seva reputació. Ei, que digui el que vulgui i que el cregui qui vulgui, allà ells. De què servirà una denúncia? Com a molt en trauràs una sanció econòmica i potser algun partit de sanció pel que ha parlat més del compte. Un cop passat això, seguirà dient el que li doni la gana. L’altre (el Real Madrid) ha denunciat la conducta antiesportiva dels jugadors blaugranes, per fingir contínuament en cada falta. Denúncia que té més pinta de rebequeria de nen petit que de cosa seriosa. Tot això no ha fet més que enrarir encara més l’ambient i que gairebé ningú parli de futbol. El joc dels dos equips, els plantejaments tàctics, els gols estratosfèrics, els títols guanyats, el gran comportament de les dues aficions en tots i cadascun dels partits, etc. han passat a un segon pla i ara només es parla del que passa fora del terreny de joc.
És trist i lamentable que s’hagi arribat a aquesta situació amb tot el seguit de bones conclusions futbolístiques que es poden extreure després de tres, sí, tres clàssics. Lamentable que se li doni corda a “professionals” que només miren pel seu bé, pel seu palmarès personal i s’amaguen darrere un personatge que cada cop és menys creïble. En cap moment s’ha destacat el fet de tenir dos equips de la lliga espanyola a semifinals de Champions League i del que això comporta, que almenys un dels dos, sigui finalista. I el que em sembla més fort… una roda de premsa en què l’únic que s’ha dit és ¿por qué? i s’ha parlat d’eliminatòries passades eclipsi un gol estratosfèric, brillant, espectacular, sublim… d’un petit gran jugador que, indiscutiblement, és el millor de la història del futbol!
Hi ha hagut continus creuaments de declaracions per part de tots dos equips, ja sigui per part de jugadors o entrenadors, i la premsa no ha fet res més que augmentar la tensió i el mal ambient que s’ha anat vivint al llarg d’aquests tres partits. És absolutament normal que en partits com aquests on hi ha tant en joc es visquin moments de tensió, però el que passa dins el camp, allà es queda, hi ha un àrbitre que és el que jutja (bé o malament) i si m’apures, un comitè de competició que pot actuar en fets puntuals.
Després del tercer partit, l’anada de les semifinals de Champions League, ha acabat d’esclatar tot plegat i gràcies, en bona part, a la premsa, que ha posat tota l’atenció en les declaracions post-partit de jugadors i entrenadors i s’ha oblidat per complet del que realment és important, el futbol. Poques preguntes relacionades amb el joc dels seus respectius equips se’ls va fer als entrenadors en les rodes de premsa posteriors, sobretot en la d’aquest últim partit. Un altre que té gran part de culpa és Mourinho, que porta tot l’any queixant-se i desviant l’atenció perquè no li interessa que es parli del seu equip. Ha convençut a bona part del madridisme que hi ha una conspiració contra els seus equips i que al Barça l’afavoreixen allà on va. Va faltar al respecte al club que representa i al rival, i Guardiola, com és normal, va dir prou, li va regalar tot aquest espectacle vergonyós que ha muntat al seu voltant i el va citar allà on realment es decideix tot, al terreny de joc.
Finalment, sembla que els clubs s’hagin oblidat del futbol per complet i han començat un altre encreuament, ara de denúncies. Un (el Barça) ha denunciat que l’entrenador blanc ha faltat al respecte al club, a la seva història i la seva reputació. Ei, que digui el que vulgui i que el cregui qui vulgui, allà ells. De què servirà una denúncia? Com a molt en trauràs una sanció econòmica i potser algun partit de sanció pel que ha parlat més del compte. Un cop passat això, seguirà dient el que li doni la gana. L’altre (el Real Madrid) ha denunciat la conducta antiesportiva dels jugadors blaugranes, per fingir contínuament en cada falta. Denúncia que té més pinta de rebequeria de nen petit que de cosa seriosa. Tot això no ha fet més que enrarir encara més l’ambient i que gairebé ningú parli de futbol. El joc dels dos equips, els plantejaments tàctics, els gols estratosfèrics, els títols guanyats, el gran comportament de les dues aficions en tots i cadascun dels partits, etc. han passat a un segon pla i ara només es parla del que passa fora del terreny de joc.
És trist i lamentable que s’hagi arribat a aquesta situació amb tot el seguit de bones conclusions futbolístiques que es poden extreure després de tres, sí, tres clàssics. Lamentable que se li doni corda a “professionals” que només miren pel seu bé, pel seu palmarès personal i s’amaguen darrere un personatge que cada cop és menys creïble. En cap moment s’ha destacat el fet de tenir dos equips de la lliga espanyola a semifinals de Champions League i del que això comporta, que almenys un dels dos, sigui finalista. I el que em sembla més fort… una roda de premsa en què l’únic que s’ha dit és ¿por qué? i s’ha parlat d’eliminatòries passades eclipsi un gol estratosfèric, brillant, espectacular, sublim… d’un petit gran jugador que, indiscutiblement, és el millor de la història del futbol!
Publicado en: http://espaidefutbol.com/ de www.estol.cat el 29/04/2011
PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA
Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!
Publicar un comentario