El Barça també vol la quarta

Queden pocs dies per la gran final de la Champions League que enfrontarà FC Barcelona i Manchester United a Wembley. Tots dos equips arriben com a campions de les seves respectives lligues i a priori no hi ha un clar favorit. Aquesta final servirà, també, perquè el guanyador superi el perdedor en nombre de títols de Copa d’Europa.                                         Tots dos en tenen tres, qui s’avançarà?

Els tres títols del Barça:

Va costar anys i anys però finalment, amb el Dream Team a escena, va arribar la primera Champions blaugrana. Era la 37ª edició de la competició continental i Koeman, Zubi, Guardiola i companyia, dirigits per Johan Cruyff, s’alçaven amb el títol al mític estadi de Wembley. El rival d’aquella final va ser la Sampdoria de Lombardo, Vialli i el gran Gianluca Pagliuca. Va ser una final emocionant, en la que cap dels dos equips va trobar la porteria rival en els 90 minuts de partit, Stoichkov va enviar una pilota al pal, i es va haver de jugar la pròrroga. Durant el temps extra, el Barça va disposar d’una falta indirecta a la frontal de l’àrea italiana. Stoichkov la toca per Bakero, que la deixa plantada i Koeman, amb el canó sempre a punt, rebenta la xarxa de Pagliuca i fa embogir tot el barcelonisme. Allà va començar tot, i es va obrir el camí de l’èxit.

El canó de Koeman, sempre a punt

Vam haver d’esperar molts anys per tornar a veure el Barça aixecant l’orelluda. Va ser en la 51ª edició de la competició i el Barça, dirigit per Frank Rijkaard va guanyar a Paris enfront l’Arsenal de Wenger i Henry. En aquella final de la temporada 2005-2006, Valdés va fer de porter salvador, fent aturades de mèrit a Henry. El conjunt londinenc va jugar bona part del partit amb 10 jugadors, per l’expulsió de Lehmann però tot i això, es van avançar en el marcador amb gol de Sol Campbell. Al Barça li va costar trobar la porteria, però les entrades d’Iniesta, i sobretot, el gran Henrik Larsson, van obrir el camí del gol. Eto’o va empatar el partit als 76’ i tres minuts després, Juliano Belletti feia el seu primer i únic gol amb el Barça que donava la segona Champions als culers. La imatge del brasiler després del gol amb les mans al cap, gairebé plorant d’emoció, quedarà en el record de tot el barcelonisme. Aquell Barça de Ronaldinho, Eto’o, Deco, etc. va donar dos anys d’alegries.

Belletti, Eto'o i Larsson celebrant el gol de la victòria

La tercera i de moment, última, va ser fa dues temporades a Roma, contra el mateix rival de la final d’aquest any, el Manchester United. Va ser una final en què els anglesos van sortir molt forts els primers minuts, amb un Cristiano Ronaldo molt incisiu, però que no va poder superar a un Victor Valdés inspirat, altre cop. Després de 10’ de patiment culer, van aparèixer Iniesta i Eto’o per tornar la calma al barcelonisme. El gol del camerunès va deixar KO als homes de Sir Alex Ferguson i els de Pep Guardiola es van fer amb el control total del partit. Només faltava un gol per sentenciar el partit i veure el tercer títol continental més a prop. Finalment, al minut 70, va arribar. Messi aprofitava una centrada de Xavi per superar de cap a Van der Sar i posar la cirereta al pastís. Només calia esperar que acabés el partit i celebrar-ho. Carles Puyol, tres temporades després, tornava a aixecar la Copa d’Europa ben amunt, aquest cop, al cel de Roma. Aquella temporada 2008-2009, el Barça de Pep Guardiola, Leo Messi, Xavi i companyia, aconseguia el triplet. Copa, Lliga i Champions!

Publicado en: http://espaidefutbol.com/  de www.estol.cat el 23/05/2011




PD: Nos vemos en Twitter... @ArnauStA


Juguemos como si no tuviéramos nada que perder...!